La ceba és una hortalissa que pertany a la família de les Liliáceas. És un bulb amb forma esfèrica en algunes varietats i allargada en altres. Té una tija erecte i buida que forma en el subsòl un engrossiment anomenat bulb. Poden ser de color blanc, groc, vermell intens o violàcies. El seu interior, carnós i de textura molt ferma i cruixent, està format per capes concèntriques superposades. La pell exterior és un recobriment molt fí. És a la vegada una verdura i un condiment valuós, que té moltes propietats medicinals. La ceba té la peculiaritat que, en ser tallada, emet un vapor que irrita els lacrimals, fent plorar els ulls. Això pot evitar-se amb alguns senzills trucs, com tallar la ceba sota el raig d'aigua, o per immersió en aigua, o bé posant-se unes ulleres d'esquí o de busseig a fi d'aïllar els ulls d'aquests vapors. També, després de manipular-la, deixa un fort aroma a les mans que es pot treure fregant-se amb suc de llimona. El gust de la ceba és fort i molt vegetal, i pot ser més o menys picant, segons la varietat i més o menys dolç. Pot consumir-se crua en amanides, guisada, fregida, arrebossada, rostida al forn, a la brasa i sempre forma part dels sofregits amb tomàquet. Així mateix, la podem trobar conservada en vinagre. La ceba finament picada, es cuina més ràpidament, però canvia el gust i el seu valor nutricional. Una ceba tallada perd part del seu suc i la seva aroma, per la qual cosa es recomana que no es prepari amb molta antelació. S'han de seleccionar els exemplars durs, ferms i de coll curt, i rebutjar les cebes humides, amb taques o coll molt tou. Això indica que estan passades o encara estan sense formar. Per a que les cebes conservin en bones condicions totes les seves qualitats organolèptiques i nutricionals, n'hi ha prou amb emmagatzemar-les en un lloc sec i fresc, lluny de la llum. No obstant això, un cop tallades s'han d'embolicar amb un film plàstic i guardar-les en el frigorífic.
No es coneix amb certesa l'origen de la ceba, però sí se sap que estava molt valorada pels egipcis i van ser els romans els qui la van introduir a la resta de països del Mediterrani. Gràcies als primers colonitzadors, la ceba va arribar a Amèrica i es va incorporar ràpidament a la seva cuina. Actualment es cultiva en totes les zones temperades del món.

VARIETATS
Es pot dividir la ceba en diferents grups:
Tipus Bavosa: varietat de consistència tendra, dins de la qual s'inclouen diferents tipus com la Bavosa primerenca (sabor dolç, pell groguenca i carn blanca), la ceba de Figueres (color violaci) i la Colera (varietat molt precoç i de bona mida).
Tipus gra d'or: la seva pell és groguenca i en alguns casos vermellosa. La carn és blanca.
Tipus Llíria: varietats de color groguenc i gust dolç.

També es classifiquen segons el seu ús culinari:
Per cuinar: són varietats de bulb gran. El seu sabor varia del suau al fort i el seu color del blanc al vermell. Les més blanques solen consumir-se en amanida, a més de ser utilitzades per a l'obtenció de ceba deshidratada.
Entre una i altra varietat garanteixen la presència d'aquesta verdura als mercats al llarg de tot l'any.
Per amanida: són les conegudes cebes dolces o ceballots de manat, de gust suau i de gran demanda als Estats Units.
Per encurtir: petites, blanques i de gust picant.

PROPIETATS NUTRICIONALS
Las cebes són un aliment amb escasa aportació calòrica perquè el seu contingut en aigua és del voltant del 90%. En la composició de les cebes s'ha de tenir en compte la seva apreciable aportació de fibra i el seu contingut mineral i vitamínic, que la converteixen en un excel·lent aliment regulador de l'organisme.
Les cebes són una bona font de potassi, i presenten quantitats significatives de calci, ferro, magnesi i fòsfor. El calci vegetal no s'assimila tant comparat amb el dels lactis o altres aliments que es consideren bona font d'aquest mineral. Una cosa semblant passa amb el ferro, l'absorció és molt més gran quan procedeix d'aliments d'origen animal.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervenir en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula. El fòsfor, igual que el magnesi, juga un paper important en la formació d'ossos i dents, però aquest últim a més es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
Pel que fa al seu contingut vitamínic, les cebes són riques en vitamines del grup B, com els folats i les vitamines B3 i B6. Presenta quantitats discretes de vitamina C i E, ambdues amb efecte antioxidant.
Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic. La vitamina E, igual que la C, té acció antioxidant, però aquesta última a més intervé en la formació de col·lagen, glòbuls vermells, ossos i dents. També afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència enfront de les infeccions.

No obstant, les propietats salutíferes de les cebes es deuen, més que a la seva composició nutritiva, a la seva abundància d'antioxidants, entre ells els flavonoides i els compostos ensofrats. Aquests últims són substàncies precursores de compostos volàtils que són els que aporten a la ceba aquesta olor i sabor tan característics.

Amb el patrocini de